11 magazins
- Groc
- 9 abr
- 2 Min. de lectura
Potser que hi hagi dies que un alè de la sort estigui aprop d’un. Jo l’altre dia, buscant la manera de fer una mica de lloc per uns llibres nouvinguts a les meves mans, vaig trobar uns magazins que en altres temps van tenir a bé publicar, i donar com afegits al periòdic del dia. Dia en que feia anys d’uns fets prou importants. Els vaig apartar per mirar-los després. I així ho vaig fer després d’haver aconseguit el nou prestatge pels dos llibres nouvinguts.
Però... sempre hi ha els corresponents “peròs” a la vida, potser sense ells, la vida no la trobar´´iem prou sencera. I van passar uns dies, fins que em va tornar l’atenció a la troballa. Eren 11 els magazins apareguts. A quin més interessant. Les fetes que recordaven eren del tot justificadores d’haver-los imprès a tot color, i l’imprès signat per plomes prou conegudes i equilibrades.
El primer era un fill de la Pau de la 2a Guerra Mundial. Ja havia passat cinquanta anys en què l’exèrcit rus, recent arribat al centre de Berlín disparava a l’aire per celebrar el fet.
Un altre, explicava el desembarcament de Normandia, amb tots els entrebancs de la climatologia adversa i un enemic parapetat. D’una manera digna i cumplida, expliquen els fets. I com l’aviació aliada va protegir als que estaven amorrats a la sorra de la platja. Un respectuós recordatori al President Kennedy, per la seva mort en la data de l’atemptat a Dallas.
Un dels magazins ens parla de l’Agència Magnum, unió dels millors reporters i fotògrafs que ha existit mai. De com treballaven per donar en qualsevol lloc la fotografia més oportuna i viva que hi pogués haver.
L’entrada al segle XXI, va ser un altre dels magazins. Crec endevinar-hi moltes esperances, darrera del segle XX, que va estar tan mal girat, amb les explosions atòmiques, la Guerra Freda i el naixement de nacions i nacionetes, en que sols hi viuen bé els animals de dos potes que tinguin la llengua més llarga i el barró més gruixut.
Aquesta necessària confrontació, va costar 55.000.000 milions de vides. I no cal parlar dels diners.
C.G.A.