La celebració de l’onze de setembre a la ciutat de Balaguer ha anat evolucionant durant els anys. Fins a l’any 2010 es va realitzar al monument anomenat Escull amb convidats i convidades del món de la cultura o de la política i amb actuacions musicals.
L’any 2011 va passar a realitzar-se la vigília al vespre al Castell Formós, també amb persones convidades i actuacions de diferent índole, quedant el dia onze lliure per a les més grans mobilitzacions que ha vist l’Europa moderna, tot fent una concentració reivindicativa abans de marxar per agafar el bus.
A partir de 2016 va passar a realitzar-se, com fins a l’actualitat, a l’església de Santa Maria amb temàtiques diferents cada any i amb un acte que incloïa música, literatura, dansa, cant, teatre…
Però enguany, tot i mantenir l’acte de la vigília a Santa Maria, en no fer-lo amb el Consell Comarcal i per tant per primer cop sense un discurs reivindicatiu, el discurs de la paera en cap va ser gens reivindicador quan podria haver aprofitat per posar en valor la possible millora de finançament, però en comptes d’això va preferir fer un discurs cofoista, ple de retrets, malfiances i ressentiments. A més l’actual govern va inventar-se un acte sense fonament com és una ofrena floral al monument a la unitat de la llengua. L’ús de les flors en la nostra societat es presenta per causes diferents: amoroses, d’agraïment, de reconeixement personal… Però les ofrenes florals es realitzen a la memòria de persones: al soldat desconegut, a Rafel de Casanovas, als que defensaren la causa catalana amb la vida (Fossar de les Moreres de Barcelona o el Roser de Lleida). Evidentment, la llengua és l’ànima de la nació, però no es pot fer un acte sense fonament en el que es passa per alt quin és el sentit de la festa nacional: la reivindicació de la nació i la seva llibertat.
Per això, diversos partits i associacions polítiques i culturals de la societat van organitzar un acte reivindicatiu a la muralla de Balaguer, que va comptar amb més de 150 persones i que va acabar amb el cant dels Segadors mirant Balaguer i la plana d’Urgell des de la muralla; realment posava la pell de gallina.
Posteriorment, en declaracions als mitjans de comunicació, l’actual paera en cap em va acusar de deslleialtat institucional per no haver participat en l’acte del dia onze al matí i haver anat a l’acte de la muralla, Balaguer per la Independència. La confusió és clara, lleialtat institucional no vol dir adhesió incondicional a qui governa. De fet, la nostra presència a l’acte oficial de la vigília i al de la muralla mostra la lleialtat al país, a la ciutat i a uns valors de llibertat.
Evidentment no podia passar per alt unes manifestacions gens conciliadores i sensates, encara que no cal perdre temps en discussions estèrils i sense fonament. Entre tots i totes seguirem lluitant per una Balaguer i una Catalunya democràtiques, equitatives i lliures.
Jordi Ignasi Vidal i Giné, Paer d’ERC a Balaguer