El Passeig de l’Estació de Balaguer sembla el dels invàlids; aquí es passeja molta gent amb cadira de rodes acompanyats de la seva família i jovent que s’ofereix. L’Ajuntament ha contractat unes senyores que no tenen ajudes perquè gaudeixin de l’aire lliure tot passejant. Un Passeig que dóna vida i que poques poblacions tenen un lloc com aquest. Orgull i riquesa de la Ciutat. El Passeig de l’Estació i la Plaça Mercadal, la més gran de Catalunya totalment porticada, són els centres neuràlgics d’aquesta històrica Ciutat Comtal.
Tinc 86 anys i encara vaig fent a pesar de les meves dificultats que supero dia a dia, amb la meva Fe amb Deu que per a mi i molts d’altres és el més important.
Endavant mentre puguem, sense amargar-nos ni acovardir-nos ni abandonar-nos.
No tot s’acaba aquí; hi ha un altre món que de ben segur, serà premiat per les seves bones obres.
També cal felicitar a les persones que superen els 90 anys i que caminen amb els seus peus sense més ajuda que uns joves encantadors. I també n’hi ha que superen de llarg aquesta edat, com una senyora de 99 anys, també sense ajudes, recta, meravellosa, ningú diría que té aquesta edat. Tothom té ganes de viure doncs la vida és el bé més apreciat.
Jo, tot i no haver nascut a Balaguer, em sento plenament balaguerí doncs Balaguer és un poble acollidor. Som molts els qui hem vingut a visitar aquesta ciutat i ens hi hem quedat. Estimo com el que més aquesta ciutat que té sang d’història, d’un poble català que a tots cobreix de glòria i amb tot el cor es fa estimar.
Els balaguerins som gent de la Terra Ferma, orgullosos del gloriós Sant Crist de Balaguer i situats als peus de Santa Maria.
Avui, a la tardor de la vida, m’he d’oblidar dels mals que m’afligeixen i pensar que no soc de la tercera edat, sinó de la tercera joventut per a gaudir de la vida que em queda.
A l’hora del comiat, dic a tots els que em llegeixen, ben convençut, que La Noguera és la comarca més ferma de totes les comarques que he conegut!
Francesc Cucurull i Torra
