Reconec que jo mateix he sigut un devot seguidor dels debats televisius, però he d’acceptar que d’un temps ençà no m’atrauen amb la mateixa força. No sé si degut a que amb el transcórrer de la vida i el compliment dels anys (ja són 70) m’he fet més passota o, tant de bó, més intel·ligent, però el cas és que per trobar-me enganxat a un debat de política i altres assumptes davant la tele, cal que s’hagin donat com a mínim tres circumstàncies:
1.- Que no tingui res interessant que llegir (gairebé impossible).
2.- Que hagi tingut un dia especialment dur i complicat (possible).
3.- Que la meva tablet, on acostumo veure pel·lícules i documentals, no tingui bateria (de vegades, passa).
Que es donin les tres el mateix dia, ja et dic, lector, que és impossible. A banda d’això, la meva desgana és deguda a la manca de serietat d’aquests programes.
D’entrada, una televisió pública sectària i partidista, perd irremediablement espectadors. Només les ingents sumes de diners públics que s’hi gasten en aquestes cadenes televisives fan que puguin continuar emetent programes d’allò més avorrits. Si una televisió pública, en lloc, com caldria, d’una imparcialitat indiscutible, emet un dia i un altre opinions en favor d’una línia política, s’aboca a perdre la meitat dels espectadors, com a mínim. Només cal veure els índexs d’audiència de TV3 o RTVE. Per les hemeroteques, he pogut saber que la televisió pública basca, la gallega o la balear, tenen tanta audiència com Balaguer Televisió, o Osona Televisió, salvant les distàncies, és clar.
La competència fa que les cadenes privades s’hagin d’espabilar tot oferint programes que distreguin adequadament els espectadors. Les cadenes públiques, a més, estan obligades a oferir programes de caire cultural i instructiu. No obstant, és quan cauen en l’adoctrinament, el sectarisme i la ideologia, sigui del color que sigui, que perden espectadors, perquè fan contenta una part del públic però avorreixen a la resta.
És a dir, que si no fos del capital públic, sí, lector, aquest que paguem tots plegats, tant paguen els que miren aquestes televisions marcades per una ideologia com també els que ens estimem més llegir, xerrar amb amics i família, escriure, escoltar bona música o mirar pel balcó, totes elles activitats molt més distretes i enriquidores, aquestes cadenes televisives haurien de canviar criteris i millorar la qualitat i imparcialitat dels programes que emeten o, com ja ha passat amb una o dues, desaparèixer.
Sí, amic, és així. Els darrers anys he millorat moltíssim del patiment que hem causaven les migranyes i, ¿saps degut a què? Doncs a deixar de mirar la tele, aquella que anomenen telebasura, però també l’altra, la pública. En set anys i mig des de la meva jubilació he llegit uns tres-cents llibres, la migranya ha desaparegut de la meva vida i ara sóc menys ignorant.
Tot són avantatges, lector: tanca la tele, agafa un llibre i escolta música.
Joan Vicent Sampedro
